UNES VACANCES DE TOLERÀNCIA I AMISTAT

Quan el mestre de Literatura Catalana ens va dir que devíem realitzar vàries lectures per fer les entrades en el bloc, vaig barallar diversos llibres : la plaça del diamant, aire negre, secrets inconfessables... sense adonar-me’n que tots ells eren llibre de “certa” complexitat literària, es a dir, llibres dirigits a xics i xiques adolescents.
Comentant-ho en el meu pare, aquest em va suggerir la idea d’agafar un llibre de literatura per a xiquets, un llibre per a primària i la veritat es que em va semblar molt bona idea perquè al cap i a la fi, jo vaig a ser mestra de primària i abans de recomanar la lectura d’un llibre als xiquets es deu llegir prèviament.

Vaig estar mirant diversos llibres i finalment em vaig decidir per “Les Vacances de Saïda”

Saïda viu al Sàhara, i arriba a casa de Ferran, per passar les vacances d'estiu. Aquest es un xiquet valencià que viu en els seus pares i en un gos. Quan Saïda aplega, regala a la família que la acollit una rosa del desert, com un obsequi per deixar-la passar les vacances amb ells.
El començament de l’estiu el passen a Benalest, un poble on viu l’avia de Ferran, perquè els pares encara treballen. Estan allí la xiqueta juga amb els amics de Ferran. Allò curiós es que aquestos xiquets es distrauen jugant a batallar, ni mes ni menys que representant batalles de moros i cristians. L’àvia de Ferran està una mica asustada perquè Saïda es àrab i no sap molt be com reaccionarà a aquesta situació de joc. La sorpresa de tots es lo be que batalla Saïda, la qual fa que les batalles les guanyen sempre els moros i a més que tothom vulga anar amb ella. La segon part de l’estiu la passen a la platja. Saïda es queda impressionada de la immensitat d’aigua que hi ha a la mar.
Tots dos, Ferran i Saïda juguen junts: s’entretenen amb el gos, nades, agafen petxines...
un dia un dona critica a la Saïda per ser estrangera, però la gent que ho veu ix en defensa de la xiqueta i la dona no te altre remei que anar-se’n i deixar-los tranquils.
El dia en que Saïda va a tornar al Sàhara, el comiat es fa molt dur, perquè l’amistat que han establert Ferran i ella es molt gran, i aquest li demana que torne l’any següent. En aquest moment Saïda trau de dins la seua motxilla una maneta de metall, que era com el seu amulet, una cosa molt valuosa per ella, i l’ il regala a Ferran com a mostra de la seua amistat.

Desprès de llegir el llibre, puc dir que si el recomanaria per als meus alumnes de primària, perquè al llibre es reflexa la convivència de dos persones de móns tan diferents, i farà que tots dos s’enfronten a situacions diferents: des del racisme fins a l’acolliment mes solidari.

El final, a mi personalment em va commoure, allò material que es valuós per una persona no sembla tan bo com la amistat sincera d’una persona. Per aquest motiu sembla que, el fet que Saïda li done aquest present a Ferran mostra que una part d’ella es queda allí amb ell, on està el seu amic.

Sens dubte, encara que estiga destinat a xiquets es un llibre que pot commoure a tothom que el llig.