UN NOU AMANEIXER

Supose que aquest títol guarda una relació amb la pel·lícula. El amaneixer de l’amor que se li desperta en el cor al protagonista per eixa atractiva dona de ciutat, o tal vegada l’amaneixer de vida que sent en veure que la seua dona segueix viva, al cap i a la fi, tan si val una cosa com l’altra, el ben cert és que aquesta pel·lícula, guanyadora de tres Oscars (en la primera edició d’aquests premis) es digna de ser vista.

La actuació dels personatges és formidable, la seua manera d’interpretar, tota basada en les expressions aconseguix sense necesitat de la paraula fer-nos aplegar els sentiments que ells estàn experimentant.

Aquesta pel.licula, muda, i en blanc i negre, que ara pot pensar-se que està passada de moda, tracta un tema que ha segut explotat al cinema des sempre, i que encara avui s’explota: la infidelitat.

El protagonista d’aquesta pel·lícula es veu captivat per l’atractiu de allò desconegut. Ell es un simple campessin que viu modestament a la seua granja, amb la seua dona i un xiquet petit. En una persona humil que es veu atret per la sofisticació d’una dona de la ciutat que ha anat al camp de vacances. Per la luxúria i atracció cap aquesta dona descuida a la seua família i vol anar-se’n amb ella a la ciutat. La dona li diu que mate a la seua esposa i junts planegen com fer-ho: simulant un accident amb la barca la ofegarà i ell es salvarà agafant-se a uns joncs.

Quan aplega el moment de fer-ho, aquest no pot, i la seua dona, en veure que aquest havia volgut fer-li mal, en aplegar a la ciutat arranca a córrer fugint del seu marit. Ell la segueix implorant-li perdó.

El que a continuació ocorre em sembla massa subrealiste: els dos entren en una capella on s’estava celebrant una boda i fan com que s’estan casant, aixi renoven els seus vots i passen tot el dia a la ciutat gaudint dels seua encants com si es foren dos novios recent casats.

Açò, sembla un poc forçat, però hi ha que tindre en compte que nosaltres ho veiem des la perspectiva d’una societat avançada, on la dona ja no està en segon plànol i on molt possiblememt amb un simple perdó del marit la dona no volguera “recassar-se” amb ell.

No obstant, açò aporta a la pel·lícula un toc de romanticisme, on triomfa l’amor per damunt de tot.

El final em sembla inesperat. De tornada cap al camp, la barca s’enfonsa a causa d’una forta tempesta i la dona desapareix. El marit la dona per morta i en a seua desesperació va en busca de la que havia estat la seua amant per matarla, ja que si aquesta no li haguera proposat que ofegara a la seua dona no haurien eixit amb la barca aquell dia i potser la seua dona encara estaria viva.

Quan ja sembla que l’home ha perdut el cap i està a punt de matar la dona estrangulant-la sent crits dient que la seua muller a aparegut, que està viva.

Aquest deixa d’estrangular a la seua amant i corre per estar amb la seua dona. El nou dia troba com la dona de ciutat abandona el camp i ell es troba al costat del llit de la seua dona velant per ella i pel seu fill. L’amaneixer veu com naix l’amor de nou i per sempre, tancant aquest film amb un bes entre els dos.

Encara que una mica atraçada per a la societat d’avui, aquesta pel·lícula no té desperdici, i com deia abans la actuació dels personatges aconsegueix transmetre les emocions.

Sens dubte aquest film ens a presentat l’amaneixer del passat.