"EL SECRET"

A mesura que anem creixent i madurant en la vida, s’adonem de la quantitat de coses banals i supèrflues que ens rodegen. Tothom busca el mateix : la felicitat!
A tots ens agradaria ser feliços però les circumstàncies i fets que hi vivim dia a dia ens ho impedeixen... o no?
I si la causa de la nostra infelicitat no fos altra que nosaltres mateixos? I si la nostra ment en concret fóra la clau de tal somiada felicitat?

Açò és el que tracta de fer vore Rhonda Byrne en el seu llibre “El Secreto”. Un greu succés en la vida de la autora va ser la font de revelació d’aquest secret de la vida. En adonar-se del que sabia va voler difondreu al llarg del món. Tant és així que aquest llibre ja ha estat portat al cinema en forma de documental, i ha suposat tot un èxit.

Doncs bé, no fa molt jo també vaig viure una situació complicada a la meua vida, o millor dit, una situació que la meua ment volia que fos complicada. Constantment en venien pensaments i sentiments negatius i quan més em negava ha estar així més ho estava.

Aleshores vaig comprendre el motiu pel qual no aconseguia sobreposar-me a aquesta situació, i es què els meus pensaments, el meu cervell, “atreia” que estigués malament. Les coses que ens ocorren a la vida és troben basades en els nostres pensaments i desitjos. Així, si pensem o desitgem (encara que siga sense adonar-se) coses roïns, atraiem que ocorren aquestes coses. Vegeu sinò quantes vegades em pensat ha classe:
- “De segur que avui el mestre en pregunta, just quan no ho he fet” - i així ha passat.
Açò és perquè nosaltres així ho hem fomentat. O quantes voltes hem trobat algú que ens diu:
- “Jo sempre trobe lloc per aparcar, mai tinc cap problema”- nosaltres pensem que té sort, però no és sort, sinò Atracció . Persones com aquesta ùltima “Demanen, Tenen fe i Reben” allò que han desitjat o pensat.

Tot el que he dit fins ara : la força de l’atracció o “Demanar, tenir fe i rebre” són sols una xicoteta part del Secret que Rhonda Byrne es revetlla al seu llibre.
És diu que persones que han portat a terme “El Secret” han viscut miracles, han aconseguit allò que desitjaven i no sols ximpleries com trobar un lloc d’aparcament, sinò també crear grans fortunes o trobar allò que tothom desitja : la felicitat!

Tal vegada siga veritat o tal vegada no. Sols puc dir que aquest llibre ha fet que veiés les coses d’altra manera, i no diré que ha canviat la meua vida, però espera que aquesta nova visió em permeta millorar-la.
Per aquest motiu ús convide a que sigueu partícips del meu secret o més bé de “El Secret” de Rhonda Byrne

Evolució y adaptació

Com tots sabreu, avui dia 5 de Novembre de l'any 2008, als EEUU conten amb el primer president negre de la història.

Açò em fa reflexionar envers els canvis que ha experimentat la nostra societat al llarg del temps. Des de l'edat mitjana, quan la divisió de classes era tal que, els nobles no consentien parlar o mejar asseguts a la mateixa taula que els pobres, passant per l'explotació dels indígens a la conquesta d'amèrica o la persecució i l' expulsió dels jueus al nostre païs, fins avui, el món i dins d'ell els ciutadans han anat adaptant-se als canvis socials generats per ells mateix.

No obstant aixó, la gent, els ciutadans estem encara molt enrere d'aconseguir una igualtat "global", una "utopia" social. Si no penseu aixi, plantejeu-vos algunes¨qüestions com aquestes : quantes vegades hem canviat de vorera en veure un musulmà? quantes vegades detinguts a un semàfor tanquem el cotxe amb el segur quan veiem un home demanant?i quantes altres hem accelerat el pas en adonar-se que un sudamericà va rere nostre pel carrer?

De segur que tots nosaltres podem dir que aquestes situacions o d'altres que tenim al cap, ens han ocorregut, així o de manera semblant.

I ara doncs, parem i pensem si vertaderament acceptem el canvi de la societat, si estem preparats per afrontar la diversitat cultural que cada vegada es major . Pensem, No som tots iguals? No ploren, riuen, passen fam, enmalalteixen i sagnen els musulmans, els africans com ho fem nosaltres els europeus? Sembla molt fàcil de dir però per desgràcia no tant de creure.

Tot açò em condueix de nou al motiu inicial que m'ha dut a escriure : l'elecció d'Obama com el primer president negre als EEUU. Aquest fet marcarà la història, com ja he dit abans, i serà estudiat al llarg dels anys, però el que vull destacar ací es que aquest fet deu suposer per nosaltres alguna cossa més que la inclusió d'aquest als llibres d'història. Per nosaltres deu tindre el significat que tots som iguals: valencians, anglesos...; jueus, musulmans...; homes, dones, xiquets ...; tots i cadascú de nosaltres sóm persones, sóm ciutadans d'un estat social, d'un mòn social i deguem seguir lluitant perquè la igualtat aplegue a tots els llocs de la terra.

Que aquesta decisió als EEUU supose un pas endavant en la societat. Lluitem perquè aquest siga el primer president negre però no l'últim.