ANTONIA'S LINE

La pel·lícula Antonia’s line es un film centrat en les dones, però no per aixó s’ha de pensar que te un caràcter feminista o que està dirigit contra els homens. Vaig llegir una critica de la pel.licula en el diari el mon, i la qualificava com “deliciosa narració generacional de marcado talante feminista” aquestes paraules es poden malinterpretar. Baix el meu punt de vista, Antonia’s line es un pel·lícula que narra baix la mirada de l’últim dels seus dies, el que ha segut la vida de una dona independent, Antonia.

La historia comenta en un camp Holandès a finals de la II guerra mundial y plasma de una forma amarga les peripècies de la linea generacional de Antonia. Es tracta d’un relat màgic que remarca amb força la satisfacció d’una dona que va saber transmetre a les seues descendents els mensatges que ella considerava més valuosos, la tolerància y el caràcter independent, els mateixos que ella mateixa havia mantés fins i tot en els pitjors moments de la seua vida.

Podem vore com aquest caràcter independent es reflexa, en la seua filla, Danielle, que vol tindre un fill sense cassar-se (escena per al meu gust graciosa quan la xiqueta es posa cap per avall per tal d’assegurar-se l’embaràs. La seua néta, Teresa, una superdotada per a la música i la seua besnéta, Sara, una joveneta que sembla tota una promesa de futur.

Una altra cosa que es mostra en la pel·lícula es que al rebutjar els estereotips dels malalts mentals, homosexuals i altres grups marginals, al acceptar a tothom per lo que es, la família troba la felicitat. La vida es un encreuament de relacions. Em sembla que tothom avui en dia busca en mateix, la felicitat, i a mes una satisfacció personal, en quan a la seua vida, la seua professió, la seua imatge.

Les dones des sempre han estat rebutjades a un segon plànol, han estat considerades inferiors als homes. En aquesta pel·lícula es mostra com la dona pot ser forta, autosuficient i feliç sense necessitat de dependre d’una altra persona. I açò em va dur al cap el llibre que he començat a llegir “solas” de Carmen Alborch. Ben es cert que encara estic al principi del llibre, però segons la amiga que m’el va recomanar, el que tracta de dir-nos la escriptora es que la dona, mes enllà de núvia, dona o amant es una persona. Nosaltres, les dones, no hem vingut al món per satisfer les necessitats d’uns altres. Sembla que son nosaltres les que deguem cassar-se o tindre algun home al nostre costat per ser felices, però no hi estic d’acord: Davant de tot som éssers independent i autosuficients en la mesura que anem aprenent i formant-se com a persones.

Doncs be, tot açò sols era per recomanar el visionat de la pel·lícula i perquè no, si ús a cridat l’atenció la lectura d’aquest llibre, que una vegada acabe de llegir comentaré.