Com tots sabreu, avui dia 5 de Novembre de l'any 2008, als EEUU conten amb el primer president negre de la història.
Açò em fa reflexionar envers els canvis que ha experimentat la nostra societat al llarg del temps. Des de l'edat mitjana, quan la divisió de classes era tal que, els nobles no consentien parlar o mejar asseguts a la mateixa taula que els pobres, passant per l'explotació dels indígens a la conquesta d'amèrica o la persecució i l' expulsió dels jueus al nostre païs, fins avui, el món i dins d'ell els ciutadans han anat adaptant-se als canvis socials generats per ells mateix.
No obstant aixó, la gent, els ciutadans estem encara molt enrere d'aconseguir una igualtat "global", una "utopia" social. Si no penseu aixi, plantejeu-vos algunes¨qüestions com aquestes : quantes vegades hem canviat de vorera en veure un musulmà? quantes vegades detinguts a un semàfor tanquem el cotxe amb el segur quan veiem un home demanant?i quantes altres hem accelerat el pas en adonar-se que un sudamericà va rere nostre pel carrer?
De segur que tots nosaltres podem dir que aquestes situacions o d'altres que tenim al cap, ens han ocorregut, així o de manera semblant.
I ara doncs, parem i pensem si vertaderament acceptem el canvi de la societat, si estem preparats per afrontar la diversitat cultural que cada vegada es major . Pensem, No som tots iguals? No ploren, riuen, passen fam, enmalalteixen i sagnen els musulmans, els africans com ho fem nosaltres els europeus? Sembla molt fàcil de dir però per desgràcia no tant de creure.
Tot açò em condueix de nou al motiu inicial que m'ha dut a escriure : l'elecció d'Obama com el primer president negre als EEUU. Aquest fet marcarà la història, com ja he dit abans, i serà estudiat al llarg dels anys, però el que vull destacar ací es que aquest fet deu suposer per nosaltres alguna cossa més que la inclusió d'aquest als llibres d'història. Per nosaltres deu tindre el significat que tots som iguals: valencians, anglesos...; jueus, musulmans...; homes, dones, xiquets ...; tots i cadascú de nosaltres sóm persones, sóm ciutadans d'un estat social, d'un mòn social i deguem seguir lluitant perquè la igualtat aplegue a tots els llocs de la terra.
Que aquesta decisió als EEUU supose un pas endavant en la societat. Lluitem perquè aquest siga el primer president negre però no l'últim.
Crec que tot i que siga un canvi, tot i que semble un canvi en la mentalitat i en els temps futurs. És un canvi, a mitges. Només un canvi superflu, és a dir, que " són los mismos perros con distinto collar".
ResponderEliminarAl que intente referirme és que la victòria d'Obama, s'ha celebrat a tot arreu com un canvi espectacular. I si que ha sigut un canvi, però segueix havent un home, en les mans del qual està el futur de moltíssimes persones. En les mans del qual i d'algunes altres companyes està el futur del món, i dóna igual que siga negre, siga xinés o siga catòlic protestant, perquè al cap i a la fi allò que importa és que té el poder, que serà el "rei" del capitalisme durant 4 anys i que pot fer el que vuiga amb el món.
Realment qui et dona por? Un negre? O un negre pobre? A això se li anomena Aporofobia, i sempre he cregut que és el que realment es té.